Entre el 29 de juliol i el 6 d’agost de 2023 vam recórrer Lapònia, des dels boscos boreals de Kuusamo fins a les costes àrtiques de Varanger. Un viatge intens, amb gairebé 1.900 km de carretera, que ens va permetre observar 115 espècies d’ocells, diverses espècies de mamífers i una varietat d’hàbitats que fan d’aquesta regió un dels millors destins d’Europa per a l’ornitologia i la fotografia de fauna.
Kuusamo i els boscos del nord
Kuusamo ens va donar la benvinguda amb els paisatges típics de la taigà: boscos infinits, llacs calmosos i rens que passegen tranquil·lament per la carretera. Vam visitar el Parc Nacional d’Oulanka i la reserva natural de Valtavaara, una zona ideal per observar espècies forestals. Entre altres espècies vam observar l’ocell sedós (Bombycilla garrulus), un dels objectius del viatge; el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), la mallerenga capnegra (Poecile montanus)…
Valtavaara combina boscos vells amb zones obertes, i és un bon indret per detectar espècies boreals difícils de veure més al sud. Des del cim de Konttainen, es pot observar un mosaic de llacs i boscos, sense cap rastre d’activitat humana.
Nit d’ossos al Karhu Kuusamo Hide
Una de les principals experiències del viatge va ser la nit al hide de Karhu Kuusamo, situat a prop de la frontera amb Rússia. Durant les hores de llum i també entrada la nit, vam poder observar com a mínim 5 individus d’ós bru (Ursus arctos), a més d’un gran nombre d’ocells oportunistes com les gavines cendroses (Larus canus), les cornelles emmantellades (Corvus cornix) o els pigargs cuablancs (Haliaeetus albicilla).
Creuant l’Àrtic fins a Varanger
Després de recollir una companya a Rovaniemi, vam creuar el Cercle Polar Àrtic i vam dirigir-nos al Parc Nacional d’Urho Kekkonen, on vam fer l’ascensió al Kiilopää amb l’objectiu d’observar la perdiu blanca (Lagopus muta) i el corriol pit-roig (Charadrius morinellus). Aquest últim ja havia iniciat la migració cap al sud i, com era previsible, no el vam detectar.
Vam començar la pujada a les 9 del vespre, aprofitant la llum constant del sol de mitjanit. El cel era encara clar quan vam baixar cap a les 11 de la nit, i en cap moment es va fer fosc. Durant l’ascens, vam observar centenars de titelles (Anthus pratensis) i alguns còlits grisos (Oenanthe oenanthe), però la perdiu blanca es va mantenir amagada malgrat escanejar el terreny amb calma des del cim.
Un cop fora del parc, vam buscar un lloc proper per acampar, ja fora del perímetre protegit. En una clariana tranquil·la al costat del bosc vam muntar les tendes i, mentre recollíem branques i preparàvem el sopar, vam sentir els crits característics d’una parella d’esmerles (Falco columbarius) sobrevolant la zona amb comportament territorial.
L’endemà, vam poder gaudir d’un grup de gaigs siberians (Perisoreus infaustus) mentre esmorzàvem al costat de la tenda, que venien a mirar si ens queia alguna engruna per aprofitar-la!
Als llacs que anàvem trobant era habitual observar-hi espècies com la calàbria petita (Gavia stellata), el morell d’ulls grocs (Bucephala clangula) o el bec de serra petit (Mergellus albellus)
Ocells marins, limícoles i paisatges àrtics a Varanger
A mesura que ens acostàvem a la península de Varanger, el paisatge es transformava completament. Els boscos es feien més esclarissats i el terreny s’obria fins a arribar al mar de Barents. Des de Varangerbotn, la carretera segueix la costa, vorejant cales i petits penya-segats que acumulen una gran concentració d’ocells marins.
Les primeres observacions destacades van arribar ja abans d’arribar a Vadsø, amb una família de garses de mar (Haematopus ostralegus). Els joves estaven alimentant-se a la platja, mentre els adults els vigilaven des d’un punt elevat. Poc després vam visitar un dels millors llocs d’Europa per observar escuraflascons becfins (Phalaropus lobatus) en bones condicions. Vam poder veure diversos exemplars alimentant-se prop de la vora del llac, acompanyats per altres limícoles i gavians.
Tot i que l’illa mostrava signes evidents de la grip aviària —amb diversos cadàvers d’ocells marins repartits per la platja—, la diversitat d’espècies seguia sent molt elevada. A més, des de lluny vam detectar una llebre de les neus (Lepus timidus) al mig d’un camp. Vam dormir prop del poble d’Ekkerøy, on la colònia de cria de gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) i xatracs àrtics (Sterna paradisaea) ens va fer adonar de l’abast de l’epidèmia de grip aviària. Gairebé costava no trepitjar cap ocell mort en alguns trams!
L’endemà vam continuar cap a Vardø, i de camí vam observar paràsits cuapunxeguts (Stercorarius parasiticus) i cuallargs (S. longicaudus) sobrevolant la carretera en paisatges ja plenament àrtics. Prop de la costa, una foca grisa treia el cap entre les roques, i als pals d’un tancat per les ovelles, un mussol emigrant (Asio flammeus) ens va fer aturar de cop per observar-lo a pocs metres
A la tarda, vam recórrer la carretera que va de Vardø a Hamningberg, una de les zones més espectaculars del nord de Noruega. Entre roques i prats costaners, vam continuar sumant observacions d’ocells marins i limícoles amb una llum espectacular. La llum de l’hora daurada, a aquelles latituds, dura hores. La jornada es va tancar amb una posta de sol tenyida de núvols baixos i un ruixat, seguida de la lluna plena.
El retorn entre taigà i tundra
De camí cap a Rovaniemi, vam aprofitar per tornar a visitar alguns punts destacats del recorregut. A l’hotel amb menjadores, vam veure de nou diversos pinsans dels pins (Pinicola enucleator) i vam tenir l’agradable sorpresa de trobar una mallerenga de Lapònia (Poecile cinctus), tot i que ens havien comentat que feia temps que no se’n veia cap per la zona!
També vam passar per Ilmakkiaapa, on vam observar calàbries petites (Gavia stellata) i repicatalons (Emberiza schoeniclus) entre les zones humides. Pel camí, vam fer algunes aturades espontànies, com una que ens va regalar l’observació de fins a cinc perdius boreals (Lagopus lagopus) a tocar de la carretera.
Com a tancament del viatge, ja a l’estació de tren de Rovaniemi, vam veure un trencanous (Nucifraga caryocatactes) movent-se tranquil·lament entre els arbres.
Conclusió: un viatge per repetir
Aquest viatge per Lapònia va ser una autèntica immersió a la natura àrtica. Des de la màgia dels boscos de Kuusamo fins a la vida salvatge de la costa de Varanger, passant per nits sense foscor i paisatges que semblen infinits, ens emportem una experiència que volem compartir i repetir amb futurs grups.
Vols viure aquest viatge amb nosaltres?
Consulta tots els detalls del nostre pròxim tour a Kuusamo i Varanger el juliol de 2025: